El nen despertava fet un home. Un home que intentava ser persona. Recordava amb nostàlgia els somnis d'infantessa, les corredisses amb companys d'escola que el temps s'endugué, aquella primera noia amb la que volia tenir els seus primers jocs de mans, somnis i idees de bomber, la percepció que el futur era immediat i no tan abstracte com ara ho sentia, si el present li ho permetia, és clar.
El nen tenia pressa per arribar a tot, si havia res que romangués eteri en un demà, llavors, s'hi abalançava sense cap mirament; l'home, en canvi, sabia que tot arriba i no tenia pressa per res, "ja en tinc prou deixant-me portar per les obligacions que em roben els minuts del dia"- es repetia tot sovint.
El nen volia ser gran, com ho recordava ara l'home! El nen volia aquella sensació de poder amb tot, de tenir respostes per tot, de dominar totes les situacions, de tenir sempre la força de la raó... però ara, l'home, no volia tenir l'obligació de poder amb tot, no tenia respostes per tot, no dominava totes les situacions i les seves raons no tenien cap força a poc que se les repensés un parell de vegades.
El nen veia en ser home la raó de la vida, i l'home veia en les il·lusions del nen la força de la vida.
Un dia, una idea va fer que l'home s'hi llevés com feia temps que no recordava sentir-s'hi. "Tant complicat no podia ser viure com un etern 'Home-nen', no?"- va pensar. I la idea de no ofegar la vida dins el present, de fer-se propietari del temps i les il·lusions del futur, li dibuixaven tal somriure al rostre que fins i tot li feia mal. Estava decidit a no deixar d'existir i a donar ales al nen que encara bategava dins seu, va agafar llapis i paper, i va començar a escriure.
obra de 13libras està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a 13libras.blogspot.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario